On prendre el te a Glastonbury i les coses que vam visitar
Aquí intento explicar-te la part més pràctica del viatge que pots llegir aquí. Com podràs comprovar això de la part més pràctica continua sent un tema per discutir. Perquè a mi el que m’agrada és explicar històries i se’m dona molt malament triar restaurants.
Glastonbury és una ciutat molt peculiar situada al comtat de Somerset, Anglaterra.
Si tens intenció de visitar-la potser ho facis perquè t’atreu la seva part mítica, màgica i llegendària. Les línies energètiques, les aigües sagrades, les deixalles d’un passat d’arbres benaurats. Si vens per això ho trobaràs, sí. Si no t’incomoda veure com tots els negocis, hotels, restaurants, centres de ioga i massatges, botigues de roba exploten la idea d’Avalon, les fades, la Deessa (sigui celta o sigui hindú, depèn de la botiga) llavors aquesta és la teva ciutat.
Passejaràs pels seus carrers, t’integraràs entre els que caminen vestits amb túniques, tiares de flors o, almenys alguna cosa de color violeta, pujaràs al Tor esperant notar vibracions tel·lúriques, meditaràs entre les flors del Chalice Well, et tatuaràs la vesica piscis, compraràs llibres esotèriques a llibreries precioses i misterioses. I tornaràs a casa amb el convenciment d’haver intuït el rostre de Morgana al fons d’algun mirall indubtablement màgic.
Benvinguda, benvingut a Glastonbury, Avalon, el regne de les fades.
També pots arribar a Glastonbury perquè t’interessa la història i la literatura. Perquè un dia que estudiaves filologia el teu professor de literatura medieval va parlar de la matèria de Bretanya i ho vas llegir tot sobre el rei Artur i derivats. Spoiler: aquest és el meu cas.
Potser que et fascini aquesta combinació entre història i llegenda, que t’obsessionen les ruïnes de les abadies medievals, de qualsevol abadia medieval en realitat, que necessitis entendre els mecanismes pels que peregrinem a tombes de personatges literaris, sigui la Julieta de Verona o Artur i Ginebra a Glastonbury.
Potser et passa com a mi i quan puges al Tor no notes cap energia estranya ni cap portal interdimensional perquè tens prou intentant no ofegar-te en la pujada. Potser si intentes meditar al Chalice Well et quedis adormida o et doni per riure perquè tot és una mica peculiar si ho mires amb una mica de distància (ens va passar, sí.)
Però a pesar de la distància emocional amb que analitzo la mística de Glastonbury no puc negar que recordo com si fos ahir la pujada al Tor després de tants dies de pluja. El paisatge extraordinari, verd i blau, el sol per fi escalfant-nos l’ànim. Una papallona blava se’m va enganxar a la bossa i va fer tot el camí de pujada amb nosaltres. Potser era una fada o potser un pobre animalet preciós que es va quedar enganxat i no podia soltar-se encara que volia. Va ser bonic, en qualsevol cas.
Com també va ser bonic trobar un racó al Chalice Well on seure a descansar entre flors i remors d’aigües sagrades. El meu company de viatge llegia llibres de mitologia vikinga, jo estava atenta a que cap vespa ens ataqués perquè tinc pànic a les vespes i la meva missió en la vida és fugir-ne, segons sembla. I allà mateix van desaparèixer les vespes, els neguits, les incerteses. I només hi havia flors, aigua, ell que llegia, jo que pensava en la papallona del Tor, la campaneta que ens indicava que era hora de tancar. No tenir ni idea de cap on anàvem. Intuir un significat diferent per l’Avalon que buscàvem.
Fins i tot per les descregudes Glastonbury té els seus regals amagats.
I si no sempre ens quedarà la literatura i les ruïnes d’una abadia preciosa sota la pluja.
Com arribar-hi
Si viatgeu en cotxe està a tres hores de Londres i a una hora de Bristol. Tot i que no és l’opció més còmoda també hi ha possibilitat d’arribar-hi en transport públic des de Bristol o Wells.
Aquí teniu la web de la companyia d’autobusos que opera la ruta fins a Glastonbury:
Nosaltres vam arribar amb la furgoneta des de Salisbury en poc menys d’hora i mitja.
Les cafeteries on vam entrar
Si us agrada prendre el te en un ambient molt tradicional us recomano moltíssim que entreu aquí:
És un lloc encantador on a més del cream tea o del afternoon tea també podeu dinar estil anglès.
També vam passar una bona estona refugiant-nos de la pluja a una cafeteria molt agradable davant de l’abadia:
On vam dormir
Vam dormir amb la furgoneta a aquest càmping; Isle of Avalon
Agradable i tranquil i net, a 20 minuts caminant del centre de Glastonnbury. Nosaltres vam estar molt a gust i si la vostra opció de pernoctació amb furgoneta o autocaravana és un càmping sense dubte us el recomano.
Què vam visitar
L’Abadia: fundada al segle VII tot i que hi ha algunes incerteses històriques que formen part de la llegenda que s’ha creat al voltant de tot el que representa l’abadia. Segons les excavacions arqueològiques aquest ja era un espai important pels romans i pels saxons abans del segle VII. Evidentment al llarg dels segles ha patit reconstruccions i incendis, el més important al segle XII. Va ser després d’aquest incendi i durant les obres de reconstrucció quan es van trobar les suposades tombes d’Artur i Ginebra. En 1539 Enric VIII ordena la dissolució dels monestirs a Anglaterra, l’abadia ha de renunciar a les seves propietats, els monjos abandonen el lloc i comença la decadència que ens deixarà les ruïnes actuals. Una de les llegendes més famoses de l’abadia fa referència a Josep d’Arimatea i l’arç blan que va plantar-hi i que floreix cada Nadal encara avui en dia.
El Tor: La paraula Tor és d’origen celta i significa turó. Així que el Tor de Glastonbury és un turó coronat per la torre de Sant Miquel. Els britons, els celtes que hi vivien abans de les invasions anglosaxones, coneixien aquest lloc com L’illa d’Avalon i d’aquí venen totes les llegendes relacionades amb Artur. Hi ha moltes teories i se’n fan moltes especulacions sobre la sacralitat del turó i la representació metafísica i teòrica al regne de les fades. En qualsevol cas, si algun lloc es digne de ser considerat sagrat i màgic és aquest. Cada persona és lliure de donar-li el significat que més li convingui a les seves creences i interessos. Però fins i tot quan rebutgem la possibilitat d’entrar al regne de les fades a través del Tor ens queda el verd infinit de l’horitzó de Somerset, el record feliç d’un matí de sol descansant entre flors i herbes, la certesa d’un silenci de papallona blava. Segurament la màgia s’hi assembla bastant.
El Chalice Well: és un santuari imprescindible, un jardí sagrat i una experiència de pau mental. Aquí venen moltes persones a meditar i a fer rituals, de manera individual o en grup. Te’ls pots trobar entre les flors i les fonts d’aigua sagrada. El pou principal d’aquestes aigües assenyala el lloc on Josep d’Arimatea va col·locar el calze on havia recollit la sang de Crist, el Graal. L’entrada general val 5 lliures i considero que val la pena pagar-les.
